L'exposició de les meves companyes de Dificultats Específiques d'Aprentatge (DEA)ha estat com un repàs general de tot el que vaig veure l'anys passat a l'assignatura específica de DEA.
Primer de tot, he recordat que era la dislèxia.
La dislèxia és un trastorn que es manifesta per una dificultat significativa per l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
És d’origen neurobiològic i és crònica, és a dir, persisteix en el temps durant totes les etapes de la vida. Les persones que pateixen la dislèxia, no presenten cap inconvenient físic, psíquic ni sociocultural per realitzar activitats, però si que sol venir acompanyada per una sèrie d’alteracions com per exemple: la disartria (alteració del ritme de l’escriptura), la dislogia (parlar amb confussió de present, passat i futur).
Aquest trastorn sol ser degut a la falta de coordinació motora, aquest es comença a manifestar a partir dels 6 o 7 anys.
El segon terme al què faré menció serà la disortografia que és la dificultat per escriure les paraules de forma ortogràficament correcte, és a dir, és una dificultat en l’escriptura, on la principal característica és un dèficit específic i significatiu de l’ortografia normalment associada als trastorns lectors.
Finalment, recordaré el terme de discalúlia. Els infants que la pateixen mostren una dificultat per comprendre i realitzar operacions aritmètiques i matemàtiques.
El trastorn afecta a l’aprenentatge dels coneixements aritmètics bàsics, com per exemple; la suma, la resta, la multiplicació, la divisió...
