Trastons de Conducta

A aquesta entrada parlaré sobre el treball de trastorns de conducta (TC) que varem realitzar les meves compayes i jo.

A la nostra exposició varem dur a terme una dramatització sobre com havíem de resoldre aquests problemes i que era el que no s'havia de fer.

Hem de tenir molt clar com docent, que el mestre és una de les persones que passa més temps amb l'infant, per això és una figura decisiva. Hem de donarli suport, comunicar-nos amb ell i amb la seva família.

El que varem fer va ser mostrar tècniques per formar conductes desitjable a partir d'una dramatització.

La nina amb TC era na Maria. Ensenyàrem diverses situacions on es podia anar veient que amb les tècniques el seu comportamet millorava.

Primer de tot varem mostrar el que no s'ha de fer, que és davant de la situació d'impotència enviar al alumne/a amb la mestra de suport.

Després varem simular una reunió entre la coordinadora, la mare i la tutora, on la coordinadora informava sobre les mesures que podien dur a terme.

El que varem aplicar a na Maria va ser el reforç positiu.

Els reforços positius són uns potents motivadors en l'augment o manteniment de conductes adequades. Els reforçadors no són universals ni automàtics, cal cercar aquells que són significatius per a cada alumne. Ens varem centrar en les recompenses i els privilegis. Si la Maria duia una conducta apropiada se li donaria alguna cosa que li agrada. Això es pot aplicar tant a l'escola com a casa.

També varem dur a terme l'economia de fitxes. Molt important tenir en compte que es farà amb tots els alumnes de la classe, no només amb l'alumne amb TC.

 Aquesta tècnica consisteix bàsicament en què el nen aconsegueix fitxes, targetes o punts per conductes concretes especificades anteriorment o pot perdre si emet conductes no adequades. Aquestes fitxes s'acumulen i l'alumne podrà canviar per una varietat de recompenses.

També varem aplicar una tècnica per disminuir conductes no desitjables com és el cas de temps fora o "Time out".

En la nostra simulació el que feia la tutora era enviar a l'alumne fora, i això està prohibit. El que s'ha de fer és enviar a l'alumne a un lloc on no hihagi cap aspecte estimulant, sinó es comportarà malament a propòsit per anar defora.

 

Finalment també varem mostrar un exemple de pràctica restaurativa. Les pràctiques restauratives són un ventall d'eines que permeten prevenir, detectar, gestionar i resoldre les situacions de conflicte en diferents àmbits per tal de millorar la convivència i reforçar els vincles afectius entre les persones afectades per aquestes situacions.

Realitzàrem uns cercles entre els alumnes. Aquí es demanava als alumnes Què ha passat?, Com et sents?, Què has pensat llavors?.

 Poden servir per:

- compartir experiències, sentiments, necessitats i expectatives

- reforçar el respecte mutu en totes les relacions

- facilitar la resolució dialogada dels conflictes

- ajudar a entendre que les pròpies accions afecten als altres i posar-se en la seva pell

DEA

L'exposició de les meves companyes de Dificultats Específiques d'Aprentatge (DEA)ha estat com un repàs general de tot el que vaig veure l'anys passat a l'assignatura específica de DEA.

Primer de tot, he recordat que era la dislèxia.

La dislèxia és un trastorn que es manifesta per una dificultat significativa per l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

És d’origen neurobiològic i és crònica, és a dir, persisteix en el temps durant totes les etapes de la vida. Les persones que pateixen la dislèxia, no presenten cap inconvenient físic, psíquic ni sociocultural per realitzar activitats, però si que sol venir acompanyada per una sèrie d’alteracions com per exemple: la disartria (alteració del ritme de l’escriptura), la dislogia (parlar amb confussió de present, passat i futur).

Aquest trastorn sol ser degut a la falta de coordinació motora, aquest es comença a manifestar a partir dels 6 o 7 anys.

El  segon terme al què faré menció serà la disortografia que és la dificultat per escriure les paraules de forma ortogràficament correcte, és a dir, és una dificultat en l’escriptura, on la principal característica és un dèficit específic i significatiu de l’ortografia normalment associada als trastorns lectors. 

Finalment, recordaré el terme de discalúlia.  Els infants que la pateixen mostren una dificultat per comprendre i realitzar operacions aritmètiques i matemàtiques.

El trastorn afecta a l’aprenentatge dels coneixements aritmètics bàsics, com per exemple; la suma, la resta, la multiplicació, la divisió...

Alumnes Hospitalitzats

A aquesta entrada parlaré sobre l'exposició de les meves companyes sobre els alumnes hospitalitzats.

Trobem alumnes que degut a la seva malatia necessiten assitència mèdica constant i per això no poden assistir a l'aula. Per no perdre la seva escolarització es creen unes aules a l'hospital.

Per altra banda, trobem alumnes que viuen a l'hospital però que acudeixen a l'aula ordinària.

Trobem INeDITHOS a Son Espases. 

Perquè sorgeix aquesta necessitat? Per a qui va dirigida? Va sorgir a Son Dureta i ara s'ha traslladat a Son Espases, és l'únic lloc a Mallorca en el qual trobem aquesta unitat.

Aquesta unitat va sorgir per millorar la qualitat de vida de pacients amb malalties cròniques.


Trobem una diferència entre els que es troben a la UCI i els semicrítics.
Els que es troben a la UCI peligren, en canci, els semicrítics la seva vida no perilla tant.

En aquesta unitat es millora la relació entre familia, nins, etc. les famílies poden anar i estar amb els nins tot el que vulguin.

Es veuen situacions molt dramàtiques, nins que moren davant seu... es veuen situacions que creen malestar, i per aixo es separa als pacients amb estats molt crítics.

Aixo existeix per millorar qualitat educativa. Millorar la vida dels pacients d’aquesta unitat i donar suport a aquesta família. 

TDA-H

A continuació parlaré sobre el Trastorn de Dèficit d'Atenció-Hiperactivitat (TDAH) que varem exposar els meus companys.

Primer de tot dir que és un trastorn neurobiològic crònic i de transmissió genètica. Es caracteritza per la dificultat de mantenir l'atenció voluntària.

Troben tres grans símptomes:

1. Dèficit d'atenció
2. Hiperactivitat
3. Impulsivitat, es a dir, fa les coses sense pensar.

A més, trobem subtipus:

• Inatent: més dèficit d'atenció
• Hiperactiu-impulsiu: més impulsivitat
• Combinatiu: és una mescla dels dos anterior

Perquè sigui TDA-H ha de tenir la condició que ha d'aparèixer abans dels 7 anys i ha de tenir una permanència de 6 mesos com a mínim.

Per a la seva intervenció ho podem fer des de diferents àmbits com podem ser la casa, l'escola i la seva vida social.

Necessiten una rutina molt clara, en tot moment ha de saber que ha de fer sinó es descoloca.

 

Aquest trastorn és més difícil de diagnosticar ja que no es veu a simple vista. Si es detecta amb temps i es fa un tractament adequat hi ha una evolució en l'infant.

Deficiència visual

A aquesta entrada parlaré sobre els aspectes que més m'han cridat l'atenció de l'exposició dels meus companys sobre la dificiència visual.

Primer de tot, què és la deficiència visual? La OMS (Organització Mundial de la Salut) considera que és quan la agudesa visual d'una persona és de 1/3.

Responen a la pregunta: Tothom que té deficiència és ceg? La resposta és no.

Distinguim diferents tipos de deficiència visual:

• Ceguera total: es perceb la llum

• Ceguera parcial: només veuen bonys

• Baixa visió: incapacitat a algunes

Altre concepte que m'ha cridat l'atenció és la ceguera legal, què és? És que hi ha diferents paràmetres per determinar si té o no ceguera. A Espanya, per exemple, és de 1/10.

Al vídeo que hi posaré a continuació "El color de las flores" es veu el tracte que es fa a un alumne.

Seguidament hi aportaré la reflexió sobre aquest vídeo.

Nosaltres com a mestres hem de tenir clar el que direm, com els explicarem. Es a dir, si han d'explicar el color de les flors el nin no sabrà que és aquesta percepció. El mestre ha de tneir en compte aquesta situació i fer activitats adaptades.

Veim que el nin vol fer les activitats per ell mateix, no cerca ajuda a altres, no demana… sempre mostra actitud, no demana fer altra cosa, l'agafa amb ganes i el fa de manera que ell perceb els colors.

El que hauria de fer una mestra en tenir un nin amb aquestes característiques haruia de ser treballar la textura, altres aspectes, no només lo visual. 

Molt important tenir en compte que no hem de canviar les coses al centre per facilitar a aquest nin ja que en sortir dafora és el que es trobarà.

A la xarxa també podem trobar molts de recursos per introduir als nins, per fer diferents tipus d'activitats.

A aquesta pàgina web podem trobar diferents recursos: http://www.ite.educacion.es/es/recursos

Activitats que podriem dur a terme a l'aula:

Calcular espais amb els pams, d’aquesta manera ho podré fer.Serà molt important que l’alumne conegui l’espai.

Treballar els cossos geomètrics a l’aula. Els cossos geomètrics els poden treballar creant figures geomètriques. Y després jugar amb ells, material que sempre faran els alumnes mateixos, i fet amb plastilina, perque tengui relleu.

Discapacitat intelectual

A la següent entrada parlaré sobre l'exposició que varen fer els meus companys sobre la discapacitat intelectual.

D'aquesta exposició he après que aquesta discapacitat es caracteritza per un funcionament intelectual significtivament inferior a la mitja, que generalment, coexisteix amb limitacions amb habilitat d'adaptació com per exemple: 

• comunicació
• autocura
• vida a la llar
• habilitat socials
• utilització de la comunitat
• autodirecció
• salut i seguretat
• habilitats acadèmiques funcional
• temps lliure i de treball

He après que en realitat tots nosaltres som diferents i al mateix temps som iguals. Que cadascú de nosaltres hi ha coses a la vida que ens costa més o menos, i per això no hem de recriminar a ningú que sigui diferent.

Ells han enfocat l'exposició cap a treballar la autoestima dins l'escola, es a dir, donar seguretat i benestar a un nin amb discapacitat intelectual a partir de descobrir els sentiments.

Com a conclusió he de dir que pens que treballar els sentiments a l'escola és una gran passa, ja que els nins no mostren respecte cap als companys, no es donen conta que amb les seves accions poden fer mal als altres, i per això treballar els sentiments a l'escola és molt positiu. No només enfocat cap a nins amb una discapacitat, sino per tots.

Deficiència motora

A aquesta entrada parlaré de l'exposició dels meus companys sobre la deficiècia motora. 

La deficiència motora són alteraciones a l'aparell locomotor que implica limitacions de desplaçament, postural i dificultats en la coordinació del moviment. 

A partir d'aquesta exposició he après que hi ha diferents deficiències motòriques, i que la paràlisi cerebral engloba totes les paràlisi causades per una lsió cerebral permanent.

A part, també trobem l'espina bífida i la distròfia muscular.

L'espina bífida és una malformació de la zona de la columna vertebral i de la medul·la espinal. Es tracta d'un defecte del tub neural, el que no es tanca correctament

Això pot comportar una sèries de seqüeles. Pot derivar en trastorns motors i sensitius com paràlisi dels

Per altra banda, la distròfia muscular es tracta del deteriorament dels músculs que limita la mobilitat i debilita el sistema muscular respiratori.


Per tractar aquesta deficiència a l'aula els nostres companys ens han explicat els pictogrames. Els pictogrames el que fan és possar una cançó en forma de fotografies i els alumnes el que han de fer el endevinar quina canço és a partir dels dibuixos.

Altre exercici que han fet ha estar el ''Qui és qui'' però amb imatges, el nin ha decidir qui és amb fotografies i no a través de paraules.

Autisme

A continuació parlaré sobre l'exposició dels meus companys sobre l'autisme.

TEA es defineix com un conjunt de trastorns que afecten al desenvolupament del sistema nirviós. Afecta a la comunicació, a les relacions socials, als patrons de conducta estereotipats, restringits i repetitius. Els alumnes amb TEA està dins alumnat NESE.

Característiques del TEA són les següents:

-      Inflexibilitat

-      Absència emocional: dificultat de tenir empatia davant els altres

-      Imaginació: tenen dificultats aquí.

-   Estereotipació i repetició molt marcada, cosa que podem aprofitar per crear rutines.

-       Soletat: es inadaptació ambiental i contextual.

He conegut que amb aquests infants s'utilitzen uns sistemes alternatius de comunicació que són sistemes que en lloc d'utilitzar la capacitat per comunicar-se oralment amb els altres, utilitza altres mitjans que permetin la comunicació. Com poden ser els pictogrames.

Els pictogrames el que fan és:

-          Representa un objecte fugura o concepte real

-          Té carácter visual (tots trobem això encara que no siguem TEA)

-          Perceptibles, simples i permanents

-          Recurs comunicatiu

Això pot servir per estructurar la jornada escolar. S’ha de fer a través d'imatges, i així es fa millor el dia a dia.

També serveix per facilitar la comprensió dels missatges que es transmeten a diari. A través de dibuixos ho entenen millor.

A més, per desenvolupar activitats cognitives, com la memòria… això es fa a través d’un calendari (que localitzi els dies de la semana…).

Per desenvolupar activitats lingüístiques.

Finalment, regula conductes disruptives i fomenta l’autorregulació emocional. A través de imatges és millor saber el seu estat d’ànim.

Un altre sistema de comunicació alternatiu és el llenguatge bimodal.
El llenguatge bimodal és una ocupació simultània de signes i parla que té com a fi el facilitar els intercanvis comunicatius entre els alumnes amb discapacitat auditiva i els seus pares i educadors, i possibilitar d'aquesta manera un millor aprenentatge del llenguatge oral.
  



En definitiva:

-          Ocupació simultània signes i parla

-          Finalitat: intercanvi comunicatiu

-        S'usa gestual + vocal, perquè el nin entengui molt millor

-          El que fa és facilitar la comunicació entre els pares i els educadors

Com a conclusió, dir que a partir dels pictogrames o el llenguatge bimodal podem preparar activitats per l'aula. No només per aquell alumnat autista, sinó per al gran grup.

Activitats que podem dur a terme:

•  destinades a treballar els hàbits a partir de pictogrames de les rutines que hauran de seguir els alumnes.
• relacionar cada acció amb el lloc on la feim
•  decidir quina acció feim abans (menjar, rentar les dents, vestir-nos...)