El meu petit racó

El meu petit racó

miércoles, 30 de abril de 2014

Intervencions de la tutora al centre de pràctiques


A aquesta entrada parlaré dels tipus de comunicació que es duu a terme tant a l'aula com la relació que hi ha entre la família i l'escola., a més parlaré de la metodologia i avaluació que es fa servir. Dir que aquesta manera de fer feina m'agradat molt, i tal vegada, agafi moltes d'aquestes idees a la meva futura tasca docent.
 
 
 
Primer de tot, per resoldre els conflictes principalment fan servir l’assemblea, ells mateixos donen a conèixer els problemes, o temes a tractar i seran els mateixos qui, de forma conjunta, els resoldran., donaran solucions.
També tenen una llibreta on els infants donen aportacions per millorar les classes, i aquestes aportacions la mestra les té en compte i entre tots fan millores.
 
 
La tutora utilitza un canal de comunicació tan verbal com no verbal.

Principalment és el verbal per transmetre els coneixements, per conduir les preguntes... és imprescindible parlar molt, mantenir una comunicació constant amb els nins.

Però la part no verbal és tan important com la verbal, una mirada, un gest, un silenci, una mamballeta, etc. són aspectes que es tenen en compte.
 
Per cridar l’atenció la mestra utilitza, com he dit abans, canal verbal i no verbal.
 
El verbal:
-          Dir 1, 2, 3, 4... fins que callen

-          Xerrar amb la veu mes alta i anar baixant el to d veu

-          Dir la paraula ‘estatues’

-          També funciona paraula ‘a dormir’

-          Cantar una cançó, i de vegades fer acompanyament posturals a la cançó per cridar l’atenció dels nins

El no verbal:
-          Timbre

-          Quedar-se amb les mans plegades

-          Una mirada

-          Postura rígida silenciosa

-          Mamballetes


 
 
A l'hora de donar classe s'adapta la metodologia del centre a les característiques de la seva aula.


La metodologia ha de ser activa i participativa , entesa com la integració activa de l'alumne en la dinàmica general de l’aula  per poder realitzar un aprenentatge autònom.
 
 
 
 
1.      L'aprenentatge ha de ser funcional, basat en l'experiència de  l'alumne, i significatiu, quant que dóna resposta als problemes quotidians.

2.      L'enfocament ha de ser globalitzador, ja que la realitat de l'alumne està feta d'interrelacions amb la societat, la natura, la cultura...

3.      S'ha d'afavorir l'aprenentatge en grup per impulsar les relacions entre iguals.

4.      S'ha de tenir en compte la diversitat de l'alumnat.
 
A l’aula es segueixen totes aquestes indicacions. La tutora combina el llibre amb projectes, sempre parteix de les preguntes que sorgeixen dins l’aula, i es va canviant la temporalització que hi havia prevista.

Sempre te en compte la atenció individualitzada.  Partim de que l’aprenentatge per part del nin ha de ser actiu, d’una base lúdica, on es parteix del joc.

La mestra funciona molt per alumnes tutors, estan col·locats els millors amb els que no ho son tant, d’aquesta manera uns s’ajuden a altres, i aprenen conjuntament.

L’aula es divideix per seccions, per zones de joc, zones lúdica, és per racons però no ho fa purista. Aquests racons, o seccions, funcionaran segons les necessitats dels infants.

No nomes fa servir el llibre, sinó que també utilitza fitxes, PDI, posar-se en cercle i parlar tots junts...

Per planificar la mestra es coordina molt amb la companya de 1er B. Duen un estil a la par. Per exemple activitats conjuntes com tallers, tant a nivell internivell (dins primer) com intercicle (entre 1er i 2on)
La planificació que duu a terme s’extreu de la Programació Anual General (PGA).
Està dividida per setmana o per quinzenes (2 setmanes) des de el principi de curs. I es va seguint aquesta temporalització, encara que no és tancada. Es van fent modificacions, canvis segons les necessitats d’aula que van sorgint o els interessos dels infants.
 

L'avaluació que es duu a terme és l’observació directa.

Fa proves que no són controls, es a dir, no diu que pel pròxim dia s’han d’estudiar un tema. Això el fa perquè els nins no tenguin pressió, per poder avaluar les seves màxima capacitat. L’únic que indica és que s’han de separar per no copiar.
 
L’avaluació sempre serà contínua i formativa.
Tendrà en compte les activitats control, llibres, expressió oral i es va apuntant al anecdotari (que és un registre de coses importants a tenir en compte)

No només s’avaluarà a nivell de coneixements, també a nivell de comportament i hàbits, a primer cicle es molt important aquesta part.

 
Es considera molt important la relació entre família i escola. Per això, la mestra sempre surt a les 14:00h de fora per entregar els nins als pares i xerrar un poquet amb ells.
 

Després sempre estan en contacte a través de l’agenda. Els pares informen sobre el comportament del seu fill a casa el fi de setmana, al igual que la mestra informa del comportament del nin a l’aula, d’aquesta manera hi ha un apropament entre escola-família.

A més, es fan entrevistes amb els pares, per si s’ha de parlar de qualque cosa en particular.
 

El meu entorn a les pràctiques


L’aula té unes dimensions de 8x11 metres.
 
Trobem 15 taules col·locades de la següent manera: 11 en forma de U i 4 com un quadrat al mig. Girades cap a la pissarra (separada amb cinta adhesiva per escriure les dates, amb una caseta per col·locar sumes i restes, pissarra separa amb una part quadriculada) i la pissarra digital interactiva (PDI).

 





Finalment, dir que l’aula està envoltada de recordatoris (lletres, números, normes de convivència, jaia corema, estats del mon, etc.).



A continuació nombraré els diferents materials, objectes, recordatoris, zones... que fan servir els nins i la seva utilització.
 
 
 
 
 
 

-          Penjadors amb els seus noms (es fa d’aquesta manera per seguir un ordre, perquè cada nin sàpiga on ha de col·locar la seva jaqueta)

-          Carpeta amb les seves feinetes per ordre de llista per evitar que els nins es barallin.
 

-          Zona amb fitxes a omplir si tenen problemes i d’aquesta manera la mestra tendrà coneixement i es podrà solucionar (que ha passat, quan ha passat, com et sents, que faries per solucionar-lo)

-          Tauler amb
 
-          Encarregat

-          Ajudant

-          Temps que fa

-          Com he vengut a l’escola

-          Data

-          Estació

-          Classes que tenim avui 

*D’aquesta manera es repassa escriptura, les estacions, els dies de la setmana... i al tenir fixat un encarregat els nins es manté un ordre, i no es barallen en fer les tasques.


-          Rellotge amb les estacions i es van canviant. Això té un objectiu pedagògic que és reconèixer les estacions de l’any i saber identificar a quina ens trobam.
 

-          Llistat d’alumnes. Es mirarà per fer la cola, per evitar baralles.
 

-          Fitxa amb el seu pes. Feina que varen fer amb anterioritat i la posam aquí perquè els agrada veure les feines que han fet.
 

-          Recordatori per ser feliços i ser feliços amb els altres. Important perquè tenguin present la importància del respecte als altres i cap a un mateix.
 

-          Encarregats a l’atzar, per evitar baralles. Es fan aquests encarregats perquè els nins siguin responsables amb les seves feines.
 
-          Apagar el llum

-          Bany

-          Borrar pissarra

-          Tancar la porta

-          Neteja (aquest nin/a haurà de comprobar si els seus companys es renten les mans abans de berenar).

-          Reciclatge

-          Que passa quan es rompen les normes
 
 

-          Els Estats del mon. Tenir imatge visual del mapa del mon, i així poder localitzar diferents Estats.
 

-          Racó de tranquil·litat. D’aquest racó es fa poc ús, només s’utilitza quan un infant està alterat per relaxar-se, per pensar en el què ha fet i trobar la solució per canviar allò fet malament.
 
 

-          Cucs amb els números (de l’1 al 100). Estan col·locats al davant de la classe, els nins estan amb això des de infantil. Va molt bé per tenir una imatge visual dels numeros, d’aquesta manera sempre estan en contacte amb ells, a vegades conten de 3 en 3, el pars, els impars... i d’aquesta manera ho veuen millor.
 

-          Lletres de l’abecedari amb lletra majúscula i minúscula i el dibuix d’un objecte que comença per aquesta lletra. Aquest abecedari es el mateix al primer cicle, i el mateix que varen tenir a infantil. Es a dir, els dibuixos son els mateixos, relacionen cada lletra amb un objecte. L’objecte és el mateix a tots els cursos i per a tots els infants.
 

-          Fitxes amb el numero i el numero escrit. Practiquen els números i la escriptura ja que està escrit per ells mateixos

-          Rellotge
 

-          Els mesos. A l’hora d’escriure la data és molt útil.
 

-          Els dies de la setmana. Cada dematí els repasen, ja se’ls saben de memòria però al principi no era així.
 

-          Cara contenta, neutra i trista. A aquestes cares hi ha diferents pinces amb els seus noms, aquí la mestra anirà canviant la pinça segons el seu comportament. Als nins els afecta molt que el posi una cara negativa, per això va bé el seu funcionament.
 

-          Mesos de l’any amb el numero que és molt útil al escriure que data curta.
 

-          Normes que han de seguir, les normes son:

1.      Aixecar la mà

2.      No parlar mentres altre parla

3.      Xerrar alt i clar

4.      Pensar abans de parlar

5.      Escolat companys

6.      Fer preguntes
 

*Aquestes normes són molt important, hem de tenir en compte que som a primer cicle, i aquí els hàbits i comportament és molt important. Aquestes normes les han plantejar ells mateixos a una assemblea que varem fer, per tant, tots estan d’acord amb el seu compliment.
 
 

-          Un tren amb els mesos de l’any i els seus aniversaris amb la foto dels alumnes. Important per tenir coneixement sobre el dia en què varen nèixer, saber de qui és l’aniversari, si el dels companys va ser abans o després del seu, l’any, etc.
 

-          Ara està en procés fer un mural amb les dates en què varen nèixer i l’estació a la qual pertany. D’aquesta manera sabran determinar quan comença i quan acaba una estació.
 

-          Mural amb diferencies entre bloc de pisos i cases unitàries. Un treball que varen fer ells a medi i es posa a l’aula perquè els agrada veure les feines que fan.
 

-          Mural dels animals
 
1.      Com són

2.      Menjen

3.      Com neixen

4.      Classes
 

-          Mural amb les parts del cos (cap, tronc, extremitats superior i inferiors
 

-          Calendari. És important tenir-lo ja que els nins saben el seu ús, perquè serveix, a més a sessions expliquen que els mesos varien els dies i hi ha que acaben en 30/31/28 o inclús en alguns anys febrer acaba en 29.

 

lunes, 28 de abril de 2014

Treballs cooperatius

A aquesta entrada faré menció sobre els treballs cooperatius que podem dur a terme dins les aules, no només amb els nostres alumnes, inclús amb el claustre per tal d'arribar a millors decisions, ja que en conjunt es pensa molt millor que no de manera individual.
 
El que feim a aquesta sessió ha estat una pràctica per tal de veure que fer feina en equip realment funciona, i que és millor que no fer feina de manera individual i aïllada.
Aquesta pràctica que hem realitzat ha estat el 'Joc de la NASA'.
 
 
Els objectius d'aquesta pràctica en concret són dos:
  • Descobrir que les decisions si es prenen en equip són més encertades
  • Reflexionar sobre el treball en equip
 
Per tal de dur a terme aquesta pràctica tenim una fitxa amb un conjunt d'objectes necessaris per viatjar a l'espai segons la NASA, el que hem és co·locar per preferència (de més a menys útil) de manera individual, en grup i finalment, altre vegada de manera individual però tenint en compte la xerrada que haviem tingut amb el grup (es a dir, quan xerr amb el meu grup, a partir de donar arguments i raons sobre la classificació he estat conscient que tenien raó i que havia deixat de banda detalls que potser eren importants per la classificació).
 
Una vegada tenim completes aquestes 3 columnes, hem de mirar quina de les tres s'aproxima més a la classificació real de la NASA.
 
 
A continuació posare la interpretació dels resultats.
M'he adonat conta que la decisió de grup és millor que la que havia fet incialment de manera individual.
En fer la tercera columna, es a dir, tornar a col·locar els objectes tenint en compte les aloracions dels meus ompanys, m'he donat conta que he apres de les seves aportacions, ja que els resultats han estat millors que els que havia pres invdualment.
 
 
En definitiva, he aprés que es poden treure molts beneficis del treball en equip, que s'ha d'escoltar a la resta de companys, sempre partint de raonaments lògics i amb bones paraules es pot arribar a un resultat més beneficiós.
 
A part d'aquesta pràctica de cooperació podem trobar d'altres com:
 
1. La pilota
Partim d’un joc per tal que els estudiants s’aprenguin el nom de tots els seus companys, durant els primers dies de classe.
 
2. La maleta
Un dia el mestre/a es presenta a la classe amb una capsa en forma de maleta, plena d’uns quants objectes representatius d’algun tret de la seva personalitat: aficions, habilitats, defectes, “manies”, etc. Els va traient i ensenyant a tota la classe, tot explicant. Posteriorment, els alumnes hauran de fer el mateix.
 
 
3. Les pàgines grogues
A les Pàgines Grogues de la Companyia Telefònica s’hi troben llistes de persones od’empreses que presten un servei. Aquesta dinàmica consisteix en elaborar unes “Pàgines Grogues” de la classe, on cada estudiant hi posa un anunci amb alguna cosa que pot ensenyar a fer als seus companys.
 
 4. Mapa conceptual a quatre bandes
En acabar un tema, com a síntesi final cada equip pot elaborar un mapa conceptual o un
esquema que resumeixi tot el que s’ha treballat a classe sobre el tema en qüestió. El
mestre o la mestra guiarà els estudiants a l’hora de decidir entre tot el grup classe quins
apartats s’han d’incloure en el mapa o l’esquema.
 
 
5. Lectura compartida
A l’hora de llegir un text –per exemple, la introducció d’una unitat didàctica del llibre
que es faci servir- es pot fer de manera compartida, en equip. Un membre de l’equip
llegeix el primer paràgraf. Els altres han d’estar molt atents, perquè el que ve a
continuació (seguint, per exemple, el sentit de les agulles del rellotge), després que el
seu company hagi llegit el primer paràgraf, haurà d’explicar el que acaba de llegir el seu
company.


 



domingo, 27 de abril de 2014

Reflexió bloc 1


Primer de tot el que hem fet ha estat fer un repàs de la legislació vigent de l'educació.

Primer de tot xerraré breuement de l'Educació Infantil. Veim que amb la lesgislació vigent no és obligatòria. Des del meu punt de vista trob que és totalment negatiu ja que l'educació s'ha d'aprendre el més prest possible. A l'Educació Infantil els nins i nines prenen uns hàbits, a més, hem d'afegir un conjunt d'experiències que de fora no tenen, un primer contacte amb contes, amb les lletres, la lectoescriptura, etc.
 
Per altra banda, a la LOMCE es parla de la distribució de les assignatures. Veiem que amb la lliure circulació hi ha un reforç de les àrees troncals, i això durà a una separació dels alumnes. En el fons el que s'està fent es crear desnivells d'aprenentatge, i pens que això es anar una passa enrere en relació amb la inclusió.

 
En quant a l'alumnat NESE sabem que són tots els aumnes que necesiten intervenció educativa. Com sabem si aquests alumnes tenen discapacitats?
 
  • Per trobar discapacitats abans dels 3 anys trobem EAPS que són equips d'atenció primerenca.
  • Des dels 3 anys fins a primaria ja trobem EOS: que són equips d'orientació educativa.

 

Davant totes aquestes dificultats tenim diverses mesures de suport que com més normalitzades estiguin més inclusives seran.
Aquests mesures són les següents:
  • RE: que no toca els objectius del seu curs. Per exemple, s'introdueix el canvi que l’examen ho pot fer oral o amb ordinador.
  • AC: si que modifiques els objectius. A més, es poden eliminar les parts d'una área.
  • Desfasament curricular: aquí trobarem els objectius de 2 anys anteriors.


 
Com trobem a l'actualitat el tema de la inclusió d'alumnes amb dificultats a un centre ordinari?

 
Primer de tot cal dir que el tema economic no pot ser un mur per a l'accés a l’educació.
El motiu pel qual l'alumne ha d'assistir  a un centre especial es pel diagnòstic i es considera que un centre públic no el pot atendre, i per això es demana el centre especial.

Per llei els pares han de dur als infants al centre més a prop de casa. Si ens situam a Palma és més fàcil perquè hi ha més centres, peró a un poble l’has de moure de lloc, mous el seu context, el seu ambient, els seus amics… i aquest és un principi d’inclusio (el nin ha d'estar al seu territotri, DINS).

 
A continuació s'analitzaran els punts a favor i en contra del Decret 29/2011 d’abril, pel qual es regula l'atenció a la diversitat i l'orientació educativa als centres educatius amb fons públics.

Punts a favor
-          Igualtats d’oportunitats

-          No discriminacio

-          Comunicació amb les famílies

-          LOE: infants desenvolupin la seva màxima capacitat

-          A tots de manera igual sense excluir a ningu

-          Inclusió

-          Flexibilitat per adequar l’educació a la diversitat

-          Identificar aquestes dificultats i fer front des del centre públic o concertat

-          Famílies (comunicació amb elles). El tutor ha d’informar al centre

Punts a contra
-          S'adopten mesures singulars quan sigui necessari. Estic totaleent en contra ja que fins que no es possa l'etiqueta a aquesta alumne/a no podem prendre mesures de suport per ajudar, quan ja es podria fer abans.

-          Temps que tarda des de que el mestre detecta el problema fins que arriba a l’Administració.

-          Propostes de vegades resulten restrictives

-          UECO/ASCE

-          Partir de mesures de suport ordinaries pero sino son suficients intentar incloure mesures de suport

-          CEE i les ACES están en contra de la inclusioó

-          Centres d’educació especial estan més especialitzats
*Pero al temps actual que vivim hem de tenir en compte els recursos dels que disposam.

 
Com podem incluir alumnes amb necessitats al centre?
-          escola combinada,

-          UECO (unitat especficia curriculum propi) i ASCE(aula sustitutotiria de centre especific). Aquestes 2 darreres es refereixen al mateix. Són aules de ASPAR ficades a centres ordinaris, que fan activitats paral·leles i es poden combinar
 
-          Especific (CFE)

-          Centre ordinari (CO)

-          UVAI (unitat Volant atencio la infancia)