Reflexió tema 6: Quin mestre volem?

Per acabar amb aquest blog mostraré les reflexions sobre el mestre que volem aconseguir.

Com docents hem de tenir molt clar quin camí volem seguir, quins objectius volem... i a partir d'aquí superar-nos a nosaltres mateixos.

Veim que no només són important els coneixements que tenim, sinó la manera de transmitir-lo. Un professor motivat/entusiasmat motivarà als seus alumne i farà que s'interessin per l'aprenentatge, en canvi, un professor desmotivat, sense ganes de fer feina... donarà aquest efecte en els alumnes.

Per últim, dir que com docent hem de saber molt bé com aprenen els nostres alumnes i despés ensenyar. Hem d'adaptar-nos a la seva manera d'aprendre per aconseguir que tots els alumnes puguin accedir als objectius i les competències.

Les maneres d'aprendre dels alumnes que hem de tenir en compte són les següents:

• Reflexiu: registrar i ordenar idees, revisar-les
• Analític: posa en relació i compara dades objectives i així arribar a noves idees
• Lògic: expressar de manera ordenada les nostres idees a partir de normes concretes (raonar, argumentar...)
• Crític: cerca i posa en relació diferents dimensions de la realitat. 
• Analògic: cerca similituds entre coses i situacions que aparentment són similars
• Deliberatiu: el pensament que ens ajuda a prendre decisions individuals o en grup. 
• Pràctic: ajuda a concretar rutines útils per encadenar accions i assolir resultats concrets
• Creatiu: parteix d'idees i conceptes, les comina i forma noves idees. 
• Sistèmic: ajuda a aproximar-nos a realitats complexes que no es poden entendre per una simple suma de les seves parts.

 

Reflexió tema 5: Plantejaments claus

A aquest tema analitzam els conceptes clau de la inclusió a partir d'imatges. 

És una tècnina que es pot dur a terme a l'aula per resaltar les emocions. Es poden relacionar les imatges amb la seva vida.

A partir de les imatges he recordat els següents conceptes que tenen a veure amb la inclusió:

• Globalització, multiculturalitat i unió
• L'avaluació, diferents ritmes d'avaluar, múltiples opcions, centrar-se més en les dificultats que en les capacitats
• Exclusió, desmotivació, fracàs escolar
• Dificultat, fracàs, trastorn de conducta (TC)
• Lideratge
• Progrés, capacitats, èxit, aprenentatge, motivació, constància
• TIC, contextualització, inclusió amb les TIC, diversificar les TIC, anar més enllà de tenir un ordinador dins l'aula, innovar
• Homogeneització
• Es mostra que tots realment tenim necessitats
• Presència, treball cooperatiu
• Por davant la incorporació tardana, atenció, respecte a la diversitat
• Cooperació, multiculturalitat, tècniques cooperatives
• Veure l'inclusió com un puzzle, que si ens falta una peça no podem acabar-lo. Necessitam de tots
• Procés ensenyament-aprenentatge, superació
• Adaptacions, una educació lenta (ens trobem en que l'escola va molt ràpid, sborecarregam als nins de feina, oblidam que són nins)

Anàlisi proves IAQSE a les Illes Balears

A aquesta entrada analitzaré dos tipus d'examen diferents de les proves IAQSE a la nostra Comunitat Autònoma, les Illes Balears.

La primera és una anàlisi a un examen de 4t de educació Primària del 1011-2012 sobre la competència en el Coneixment i la interacció amb el món físic.

Xerren de coses quotidianes relaciones amb el curriculum.

Quines competències inclou? 
És l'assignatura de coneixement del medi, i el que es treballa és l'autonomia personal i aprendre a aprendre.

Aquestes són algunes de les preguntes:

Veim que aquests tipus de preguntes es centren en nins que han fet feines per projectes, amb excursions, tallers de cuina, si han tingut un hort escolar...

No són molt generalitzades ja que potser molts alumnes mai han vist el menú d'un restaurant, un hàmster, tampoco han pogut fer tipo test. Per tant, estaran es desavantatge en relació amb altres alumnes que ho ho hagin fet d'aquesta manera.

La segona és una prova també de coneixement del medi a les proves IAQSE de quart de primaria
Trobem exercicis d'aquest tipus:

 La competència que es treballa és la de copiar. Les preguntes són molt dirigides, no es mostren les competències.

Són dos models d'examen totalment oposat, i el segons pens que hauria d'estar totalment prohibit.

Reflexió de l'activitat 1. Suport

A aquesta entrada parlaré sobre l'anàlisi d'un suport que es fa a l'aula.

Context del cas pràctic:

• 2 sessions setmanals al grup classe
• AD dos sessions dins l’aula
• AL fora de l’aula
• PT fora de l’aula
• Es proposa canvis en l’organització de l’aula
• Provoca situacions d’aprenentatge per a tota l’aula amb l’AD que treballa amb el grup-classe

Anàlisi de tipus de suport:
Amb aquest tipus de suport es treballa en el context educatiu només a vegades. 

No és alternatiu ja que no potencia l'autonomia de l'alumnat en el context natural de l'alumne, que és l'aula. No es donen aportacions ni tècniques noves.

Es centra en les dificultats del nin, no és adaptatiu perquè no està pensats per tots es alumnes, només centrat en el nin amb dificultats.

No te carácter preventiu.

La tutora i els docents de suport no es posen d'acord com ho faran, no hi ha una coordinació, cadascuna ho fa fora de l'aula per la seva banda.

Seria millor desdoblar o fer suport dins el grup?
Sempre dependrà dels objectius que tinguem. 

Si es compta amb les dificultats dels repetidors dins la classe, seria més millor fer desdoblament ja que  serà més fàcil centrar-se en ells si és un grup reduït que no gran grup.

Però si es fa desdoblament no es crearà sentiment de grup i a aquesta aula és necessari ja que ho ha molts de conflictes per aquest motiu.

Sempre hem de tenir en compte que és un procés, que hem d'anar de menys a més. Podem treballar primer el sentiment de grup, i una vegada que ja s'ha assolit podem treballar amb les dificultats.

Tipus de suport segons Teresa Huguet

A aquesta entrada mostraré el tipus de suport que trobem amb dos mestres a l'aula segon Teresa Huguet.

Es mostra a partir d'una classificació en 8 nivells. Com a docents sempre hem de dur a terme el suport més inclusiu possible.

Nivell 1: El mestre de suport dona ajuda a un alumne assegut al seu costat. Es a dir, només ajuda a l'alumne amb dificultats. Procura que l'alumne estigui concentrat en el que fa. 

Amb aquest nivell no fa falta que el mestre de suport estigui coordinat amb el tutor o tutora.

Nivell 2: El mestre de suport dona ajuda a un alumne augmentatn progressivament la distància. El mestre de suport ajuda a un alumne però va ajudant als altres alumnes puntualment. Aquest és adequat per fomentar l'autonomia de l'alumne dins l'aula. Requereix poca coordinació.

Nivell 3: S'agrupen temporalment uns alumne dins l'aula. A aquest nivell el mestre de suport o el tutor treballen amb un petit grup una estona o tota la sessió dins l'aula. Es necessita la coordinació per acordar el sentit de les adaptacions de l'activitat en grup.

Nivell 4: El mestre de suport es va movent per l'aula i ajudant a tots els alumnes. Els dos mestres voltejen per la classe i ajuden a aquelss que ho necessiten. En aquest nivell cal que els dos mestres coneguin els objectius i continguts de les activitats.

Nivell 5: Treball en grups heterogenis i treball cooperatiu. El mestre de suport i el tutor es reparteixen els grups de treball. És interessant per fomentar inclusió i cooperació entre tots els alumnes. 

Nivell 6: Els dos mestren porten l'activitat conjuntament i dirigeixen el grup junts. Un mestre és el que introdueix l'activitat, però dsprés tots dos fan fent les intenvencions, comentaris, suggeriments... És bo perquè s'enriqueix l'activitat amb els diversos punts de vista. Per realitzar aquest tipus de suport és necessari preparar l'activitat junts, hi ha d'haver col·laboració fàcil i una relació fluida.

Nivell 7: En aquest nivell és el mestre de suport el que porta l'activitat i el tutor donarà suport a aquells que mé sho necessitin. Permet que el tutor pugui observar i estar més al costat dels alumnes que vol coneixer més.

Nivell 8: El mestre de suport prepar el material per fer la classe. Els dos mestres han de compartir el sentit i els objectius de les activitats.

El suport dins l'aula

A aquesta entrada parlaré sobre els suports que hem de dur a terme dins les nostre aules.

Què és suport?

Suport és qualsevol activitat o actuació que augmenta la capacitat del centre educatiu per atendre la diversitat de l’alumnat

Implica:

• Reduir barreres a l’aprenentatge i a la participación
• Generar suports en els contextos ordinaris
• Mobilitzar i optimitzar recursos

Què cercam?

El que cercam és un suport inclusiu, és a dir, un suport centrat en la persona.

Un suport educatiu inclusiu per a tots els alumnes del centre a l’aula i a l’escola.

Per aconseguir un suport intern als centres educatius, que hem de tenir en compte?

-       Membres de l’equip de suport

-       Estratègies de suport:

a)    Estratègies de suport indirectes

b)    Estratègies de suport directes

-       Altres professionals de l’equip de suport

Conclusions generals:

He après que cercam el suport dins l'aula. Dins l'aula hem de trobar tots els recursos possibles per realitzar la feina. Les necessitats educatives de l'alumnat s'han d'atendre des del marc de l'aula ordinària i dins el grup de referència.

El professorat de suport el que ha de fer és intervenir des de dins de l'aula ordinària per afavorir la implicació del tutor/a en el procés educatiu de tots els alumnes (inclosos els alumnes amb dificultats o necessitats educatives).

Es procura que tots els docents vagin aprenent a atendre la diversitat en l’entorn més ordinari: el grup classe de referència.

Per què es fa tot això? 
El que es vol aconseguir és la plena integració a la dinàmica del grup classe. El docent de suport pot donar suport a tots els alumnes i als altres docents per atendre a la diversitat dins l'aula. 

S’eviten les programación paral·leles. Per tant, afavoreix la implicacio del tutor i els docents d’àrea i s’evita la delegació en els ‘’especialistes’’

Que és millor desdoblar o tots dins l'aula?
Aquesta resposta depèn del nins, del nivel que tenguin del numero d’alumnes, de l’area en la que ens trobem.

Però en qualsevol cas, el desdoblament sempre haurà de ser heterogeni.

He après els avantatges de tenir mes mestres dins l’aula que no es perd mai de vista el que passa dins la classe. Que no es perdi el que s’esta fent en el seu grup. 

L’aula com a context d’aprenentatge i de desenvolupament 

A l’aula hi ha diversitat de procedències, de capacitat, d’interessos, de valors i actituds. Segons com es gestioni aquesta diversitat l’alumnat l’anirà acceptant i valorant amb normalitat, o la viurà com un destorb o molèstia.

En quant al rol de tutor o tutora dir que lidera el grup/classe. Té un important poder d’influència en el grup i en les relacions que s’estableixen.

Facilita un determinat clima a l’aula amb inclusió, col·laboració, relacions... Per últim, dir que és necessari que estigui implicat amb tots els seus alumnes de la mateixa manera i que supervisi i decideixi quin curriculum se’ls ofereix, siguin quines siguin les seves necessitats.

Finament, a aquesta entrada parlaré sobre les habilitats i actituds que han de desenvolupar conjuntament el tutor i el mestre de suport: 

• Capacitat d’adaptacio i flexibilitat
• Habilitats de relació i capacitat de negociacia
• Capacitat per localitzar els problemes, detectar-los i analitzar-los
• Actitud de treball en equip, treball cooperatiu
• Respecte i confiança en l’altre
• Capacitat per fer aportaciones, iniciativa
• Capacitat per col·laborar en la construccio d’una cultura de centre

Condicions necessàries que s'han de complir: 

• Acords entre els dos docents sobre els respectius rols i tipus d’intervencions
• Criteris compartits sobre les competencies i els continguts prioritaris d’aquestes sessions
• Criteris consensuats sobre les metodologies a utilitzar en aquestes sessions compartides
• Model de suport de centre coordinat des de la Comissió atencio a la diversitat

 

Model de suport per a l'escola comprensiva

A aquesta entrada mostraré un reflexió sobre el model de suport que hem de dur dins les aules.

El que es cerca és un model de suport alternatiu amb l'objectiu de diversificar el procés d'ensenyament-aprenentatge.

A partir de proposar:

- Situacions d'apreentatge general i comunes per tots els alumnes, no només per aquells que tenen necessitats.

- Canvis en l'organització de centre i aula si hi fos necessari

- Diversitat de metodologies didàctiques per fer front a tots els alumnes.

El model que hem de dur a terme a les aules, com he dit abans, és el model alternatiu, és a dir, aquell que treballla dins el context educatiu. Aquest és contrari al model terapèutic que es centra en el dèficit de l'individu, per tant, serà l'inocrrecte.

El model de suport alternatiu ens duu a pensar en dos aspectes fonamentals:

- Reflexió connjunta, es a dir, és important que tots participin i aportin la seva opinió

- Promoure canvis i innovacions

Les característiques princials del model alternatiu són:

• generalitzat
• contextual i didàctic
• reflexió i col·laboració
• consensuat i compartit
• novedats organitzatives
• caràcter preventiu

Que ha de fer el mestre de suport? Com ha d'actuar?

• donar suport per atendre a la diversitat
• col·laborar en la diversificació
• potenciar organització dinàmica i flexible
• aportar idees, alternatives
• participar en l'avaluació de l'alumne
• potenciar l'autonomia de l'alumne
• tenir a l'aula el lloc natural d'intervenció
• ajudar a modificar actituds i expectatives

Com a reflexió general d'aquesta lectura he après que hem de dur a terme un suport alternatiu.

El mestre de suport  ha d'aportar ides, participar en les activitats d'aula i centre, ha de ser un més.

També s'ha de tenir clar que no tutoritza als alumnes, i que el que fa és ajudar, collaborar, cooperar... per donar el màxim de beneficis als alumnes, a tots.

Finalment, dir que s'han d'acceptar els diferents ritmes i estils s'aprenentatge dels nostre alumnes.

Hem de treballar a partir de les seves capacitats, no centrar-nos en dificultat.

I que els objectius i continguts han de ser flexibles per tal de poder adapatar-los a tots els alumnes, no només en l'avaluació sinó també en la metodologia.