A aquesta entrada mostraré experiències sobre les practiques que estic duent a terme.
A la segona setmana ja vaig començar a fer petites intervencions.
El més vaig aprendre va ser a tener molts de recursos preparats, ja que hi ha uns alumnes que són molt ràpids, es a dir, acaben les activitats molt més abans que altres, i no poden estar aturats o jugant amb platilina. El que s'ha de fer és preparar activitats de reforç.
En quant a la comunicació amb els alumnes és molt difícil que mentre es fan les explicacions els nins i nines estiguin callats. Si el tema els interessa sempre escolten, però si no srà molt difícil mantenir el control de l'aula. Quan veig que ja no hi manera de fer-los callar, pens que estaré amb braços creuats i en silenci. D'aquesta manera perdem temps de feina, però és eficient per què s'adonin conta que ara és moment d'escoltar.
El que no podem fer com docents és cridar, perquè no s'aconsegueix res, a més, crearem en els nins una actitud de cridar quan volen aconseguir alguna cosa.
Quan es consegueix que estiguin escoltant la classe funciona mot bé. Encara que de vegades a l'explicació tots l'entenen. Faig preguntes un per un per veure si segueixen el fil de la classe, i veig ue tots saben fer-ho. Però quan han de fer exercicis de forma autònoma els costa més. Al principi em vaig frustrar perquè pensaba que explicaba molt malament, però després de xerrar amb la tutora vaig aprendre que hi ha temes que els costa més com és el cas dels verbs.
Finalment, diré que ja comens a tractar les dificultats de manera encoberta. Per exemple, a classe hi ha una alumna que sempre escriu els textos narratius amb l'estructura d'un poema. A una classe de català vare tractar el poema, i després d'explicar la rima, els versos, estrofes, com es distribuia... vaig dir que els poemes s'escribien d'aquesta manera però els textos narratius com per exemple contes, noveles, narracions, el cap de setmana que fan... s'han d'escriure amb una altre estructura.

No hay comentarios:
Publicar un comentario