A aquesta entrada parlaré sobre una anécdota de la meva aula a les pràctiques.
Quan duia només unes tres setmanes de pràctiques aproximadament me'n vaig donar conta que els nins i nines estimaven molt a l'alumne NEE que trobem dins classe, ja que saben que aquesta nina té una dificultat i que l'han d'ajudar.
Però no passa el mateix amb la resta de companys. Hi ha uns alumnes que són més ràpids que d'altres a l'hora de contestar a classe, en acabar les feinetes... i el que fan amb aquells alumnes que són més lents, que els costa més és enriurer-se'n, els diuen frases com ''Venga!'', ''No ho saps? si és molt fàcil'', etc. En definitiva, el que fan és donar pressió.
Per això vaig pensar que havia fer qualque cosa per fer front a aquesta situació, sempre demanant permís a la tutora.
El que vaig pensar va ser possar un conte que es diu ''El cazo de Lorenzo'' amb l'objectiu que vegin que hi ha nins que hi ha coses que els costa més, però que encara tenen moltes capacitats.
El vídeo és el següent:
El que vaig fer a aquesta sessió va ser possar-los a tots en cercle i cadascú havia de llegir un fragment del conte.
A cada frase aturavem i feiem una reflexió sobre el que deia.
Al final del conte el que havíen de fer els nins era una reflexió indovidual sobre que davant les dificultats del nostres companys no ens hem de riure, sinó que hem d'ajudar-los.
No només això, sinó que no es centrin en les dificultats de la resta sinó en les coses bones que saben fer els seus companys i aprendre d'ells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario