Trastons de Conducta

A aquesta entrada parlaré sobre el treball de trastorns de conducta (TC) que varem realitzar les meves compayes i jo.

A la nostra exposició varem dur a terme una dramatització sobre com havíem de resoldre aquests problemes i que era el que no s'havia de fer.

Hem de tenir molt clar com docent, que el mestre és una de les persones que passa més temps amb l'infant, per això és una figura decisiva. Hem de donarli suport, comunicar-nos amb ell i amb la seva família.

El que varem fer va ser mostrar tècniques per formar conductes desitjable a partir d'una dramatització.

La nina amb TC era na Maria. Ensenyàrem diverses situacions on es podia anar veient que amb les tècniques el seu comportamet millorava.

Primer de tot varem mostrar el que no s'ha de fer, que és davant de la situació d'impotència enviar al alumne/a amb la mestra de suport.

Després varem simular una reunió entre la coordinadora, la mare i la tutora, on la coordinadora informava sobre les mesures que podien dur a terme.

El que varem aplicar a na Maria va ser el reforç positiu.

Els reforços positius són uns potents motivadors en l'augment o manteniment de conductes adequades. Els reforçadors no són universals ni automàtics, cal cercar aquells que són significatius per a cada alumne. Ens varem centrar en les recompenses i els privilegis. Si la Maria duia una conducta apropiada se li donaria alguna cosa que li agrada. Això es pot aplicar tant a l'escola com a casa.

També varem dur a terme l'economia de fitxes. Molt important tenir en compte que es farà amb tots els alumnes de la classe, no només amb l'alumne amb TC.

 Aquesta tècnica consisteix bàsicament en què el nen aconsegueix fitxes, targetes o punts per conductes concretes especificades anteriorment o pot perdre si emet conductes no adequades. Aquestes fitxes s'acumulen i l'alumne podrà canviar per una varietat de recompenses.

També varem aplicar una tècnica per disminuir conductes no desitjables com és el cas de temps fora o "Time out".

En la nostra simulació el que feia la tutora era enviar a l'alumne fora, i això està prohibit. El que s'ha de fer és enviar a l'alumne a un lloc on no hihagi cap aspecte estimulant, sinó es comportarà malament a propòsit per anar defora.

 

Finalment també varem mostrar un exemple de pràctica restaurativa. Les pràctiques restauratives són un ventall d'eines que permeten prevenir, detectar, gestionar i resoldre les situacions de conflicte en diferents àmbits per tal de millorar la convivència i reforçar els vincles afectius entre les persones afectades per aquestes situacions.

Realitzàrem uns cercles entre els alumnes. Aquí es demanava als alumnes Què ha passat?, Com et sents?, Què has pensat llavors?.

 Poden servir per:

- compartir experiències, sentiments, necessitats i expectatives

- reforçar el respecte mutu en totes les relacions

- facilitar la resolució dialogada dels conflictes

- ajudar a entendre que les pròpies accions afecten als altres i posar-se en la seva pell