Primer moment de pràctiques

A aquesta entrada parlaré sobre el meu començament a l'escola de pràctiques, sobre les característiques dels meus alumnes i sobre com vaig sentir-me a un primer moment.

A un primer moment em trob molt nerviosa, no sabia com actuar, que fer, com xerrar als nins, com ensenyar, etc.








Primer de tot el que volia era conèixer als nins i a partir d'aquí anar fent.
La meva classe està formada per 15 alumnes. D'aquest grup he de dir que són molt moguts i molt xerradors i sobretot, molt intelligents.

A la meva aula em troba amb una nina NEE, està totalment inclosa amb els companys, l'estimen molt i tenen cura d'ella.
En quant a aquesta alumna amb necessitats educatives especials he de dir que no està tot el dia inclosa dins l'aula, hi ha vegades que la treuen defora amb la PT i AL. A més, té una ACI significativa sobretot a Educació Física.

Amb aquesta alumna, he de reconèixer que tenia por, ja que mai m'han ensenyat a tractar a cap alumne amb aquestes característiques. Però, seguidament, vaig pensar en assignatures d'altres anys, i em vaig recordar que el que he de fer és tractar a tots els alumnes de la mateixa manera, oblidant-me de les seves dificultats i centrant-me en les capacitats, en allò que tots els alumnes poden fer i a partir d'aquí anar més enllà.

Al començament de les pràctiques el que faig és observar a la tutora, aprendre el màxim d'ella, fixar-me sobretot en les pràctiques inclusives que duu a terme dins l'aula, en com dóna suport a tots els alumnes a la vegada, com atèn a les necessitats de tots els infants i en tot moment intent estar ajudant a aquells nins que més necessitats tenen perquè no perdin el fil de la classe.